Per què estic construint OceanLog

Volo simuladors des dels 8 anys. En gaudeixo cada minut, és una afició increïble! Però no deixa rastre. No hi ha cap "què has après?", i normalment tampoc objectius.

Així que quan vaig començar l'escola de vol als 18 anys, em vaig fer el meu primer quadern de vol electrònic. Sabia que havia de millorar ràpid i aprendre dels meus errors. El combustible era car, l'escola seguia un programa estricte i cada vol tenia un propòsit (en dèiem missions), cosa que als divuit anys semblava força seriosa. L'única manera de saber si una missió havia sortit bé era escriure què havia passat i tornar-ho a llegir després.

No hi havia res per fer-ho. Paper i boli, i els quaderns de vol de paper que es venien estaven fets per a una sola cosa: demostrar a una autoritat que havies volat les hores. Per a això, bé. Per aprendre res, inútils.

Així que me'n vaig fer un de propi en un Excel… i va funcionar! No perquè fos enginyós, sinó perquè escriure el que intentava fer, i després tornar-ho a llegir, va resultar ser la manera més ràpida de millorar en qualsevol cosa que he trobat mai.

El que va passar a Florida

Després me'n vaig anar a volar als Estats Units.

El meu quadern de vol oficial de paper va deixar de servir d'un dia per l'altre. Tot el que hi havia era cert (els mateixos vols, les mateixes hores, els mateixos avions), però estava escrit per a les normes europees, i ara jo era dins d'un altre sistema que comptava les coses d'una manera lleugerament diferent. El registre era exacte… i no encaixava.

Vaig haver de traduir-lo.

Aquesta paraula m'acompanya des de fa vint-i-tres anys, i és gairebé tot el que és OceanLog. Però aquesta és una història més llarga i mereix la seva pròpia entrada.

Només soc un longboarder

Vull deixar clar qui escriu això.

El meu pare va ser pilot professional de motonàutica. Jo no. Molts dels meus amics són surfistes de debò, alguns fins i tot instructors ISA, i la majoria molt bons. Jo tampoc no soc això. Soc un longboarder que surt per diversió, i no faré veure el contrari amb l'esperança que el producte soni millor.

D'allò que sí que en sé alguna cosa és d'entrenament, d'instrucció i de quaderns de registre, i del que passa quan el registre que portes està fet per al propòsit d'una altra persona.

I on sempre torno és aquí: em sorprèn de debò que ningú no s'ho hagi pres seriosament.

Per la meva feina, parlo amb molts esportistes professionals. El que no deixa de sorprendre'm és que als esports aquàtics hi ha un buit que seria impensable a la majoria dels altres esports. Les eines són pobres. El que hi ha, sobretot, compta coses. No és una crítica a ningú; és només una observació, i sincerament em sap una mica de greu, perquè no és un problema difícil. És un problema oblidat.

El que un número no et pot dir

Si portes un rellotge intel·ligent a l'aigua, en sortiràs amb un total. Temps, distància, nombre d'onades. Tot cert, i tot força inútil una setmana després. Registra que hi va haver una sessió.

La part que val la pena guardar és la que cap dispositiu no pot mesurar. El que intentaves fer. Si et va sortir. Com et vas sentir quan et va sortir.

Això és el que et pregunta un entrenador així que puges per la platja, i és el que res no deixa per escrit.

La part humana, que és el que importa

Tot el que he après sobre entrenar ho vaig aprendre d'algú que era al meu costat.

Un entrenador et veu una hora, i després te'n vas i practiques un mes sense ell. Aquest buit és el problema. No és un problema de tecnologia: és un problema de memòria, i de llengua. Quan us torneu a veure, cap dels dos no pot reconstruir el que va passar de debò.

Així que OceanLog està construït al voltant d'això. Registres les teves sessions, amb les teves paraules. Tu tries què comparteixes. El teu entrenador veu el patró de tot un mes en lloc d'endevinar-lo en una conversa a la sorra.

L'app no és l'entrenador. No ho serà mai. És el que porta el que vas notar a l'aigua fins a la persona que hi pot fer alguna cosa.

Mai no et posarà nota

Ni sobre deu. Ni una nota, ni una puntuació, ni un rànquing contra ningú. Mai.

No és modèstia sobre el que podria fer la tecnologia. És que no crec que un número sigui la resposta correcta a "com ho estic fent?". Si has fet una bona sessió, ja ho saps. Si n'has fet una de dolenta, també ho saps, i que una màquina et doni la raó no ajuda ningú.

El que fa, en canvi, és adonar-se de coses. Que les teves millors sessions es concentren amb certes condicions meteorològiques o amb un material concret. Que allò que estàs treballant apareix per un costat i no per l'altre. Després calla, i deixa la conclusió per a tu i el teu entrenador, que entre tots dos sabeu coses del teu surf que cap app no sabrà mai.

Aquí dins hi ha una IA que escriu l'informe de la teva sessió (si tu vols). Es diu I.A.N. (Intel·ligent, Artificial, No humana) perquè prefereixo que el nom et digui què és. Quan les dades són escasses, ho diu, en lloc d'inventar-se res. Quan marques un pic com a secret, no apareix a l'informe en absolut.

Això és només un sistema, una eina. La idea és ajudar-te a gaudir més del que fas: entendre les condicions, el material, els llocs, fins i tot les persones que et fan feliç. A mi m'ajuda des de fa més de 9 anys. Tant de bo t'ajudi a tu també.